Han conclós a Quart de Poblet els tres dies de celebració en honor a Sant Onofre, el 9, 10 i 12 de juny, corresponents a tres fets històrics relacionats amb aquesta festa única de la localitat de l'Horta Sud.
[Visita la nostra fotogaleria amb les millors imàtgens de la festa de Sant Onofre]
La tradició situa l'origen de la Passejà a l'any 1723 -per tant enguany es celebra el 301 aniversari- en un Quart de Poblet molt diferent a l'actual, eminentment agrícola i rural, baix el domini dels dels monjos de Poblet. Una gran sequera tenia als llauradors locals en una situació de gran desesperació. La nit del 9 de juny, en vore que s'arremolinaven els núvols de tempesta, començaren a donar gràcies a Sant Onofre.
Pero els llauradors passaren de seguida de l'alegria a la desesperació, quan començaren a caure pedres grosses de granís, conscients de que per a les collites, ja debilitades per la sequera, aquella pedra les situaria a la pèrdua completa de tot i a l'inici d'una temporada de fam.
Els llauradors ixqueren a plena nit als camps per tractar de salvar tot el que es poguera i s’adonaren que mentres al poble continuava caient pedra, als camps no més plovia aigua beneficiosa. Una circumstància que al poble s'entengué com a un senyal de la protecció del seu patró Sant Onofre. Per tant, es concentraren a la porta de l’ermita, obriren les portes i tragueren l’anda del vell Sant per agrair-li, en processó de traques d’alegria, la seua intervenció miraculosa.
El lloc on està situada l’Ermita és estratègic, en la confluència de la Séquia de Quart amb el Camí cap a l’interior del Pla. Pel matí es feia la romeria a l’Ermita tornant a pujar l’anda de La Coveta. És un dia tradicional de festa en l’Avinguda de Sant Onofre, a on es posen les “paraetes”, abans en porrat i les clàssiques pilotes en goma elàstica.
El poble ix i es passeja fins a l’Ermita, cor central de la festa a la que solen vindre quarters i quarteres que viuen fora del poble, gent de València i de tota la comarca. Des del segle XX, a més de la festa i la Missa Major en l’Ermita, es tradicional el concert de la Banda de Música. En acabar el dia es torna en processó l’anda de nou a l'Església Parroquial, on permaneix fins a final de mes, que es fa la Pujà definitivament a l’Ermita fins a les Festes Patronals del mes de setembre.
Pero, qui era Sant Onofre?
Sant Onofre és un sant de llarga tradició tant a l’església copta, les esglésies orientals com a la catòlica. La tradició el situa cap als anys 300-400 al desert del Baix Egipte.
Se’l representa com a anacoreta, un home vell i bondadós, l'auelet”, sense roba o amb calçons de fulles, cobert només que amb els seus llargs cabells i les barbes, vivint en una cova al desert.
La seua devoció està estesa per tota Europa i América, on es troben nombroses ermites i capelles en honor al Sant. És patró d’Algemesí, de L’Alcúdia de Crespins, de Munich a Alemanya i del Principat de Mònaco, entre altres.
