L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació inicia la fase de restauració de la documentació de l’Arxiu Municipal d’Alfafar afectada per les inundacions del passat mes d’octubre, que conté important documentació sobre el sindicat arrosser.
L’arxiu del Sindicat Arrosser de la Federació d’Agricultors de l’Arròs a Espanya forma part dels fons documentals de l’Arxiu Municipal d’Alfafar, i inclou una interessant documentació des de 1934 sobre totes les zones a on es cultivava arròs en el territori espanyol, especialment en les zones de Llevant i de la vall de l’Ebre i del Guadalquivir.
Entre la documentació danyada i rescatada destaquen els 398 plànols parcel·laris de les terres en les quals es cultivava este cereal i 362 llibres, així com altres documents de caràcter municipal procedent de l’Ajuntament d’Alfafar. Este dilluns ha començat el trasllat des de Fira València fins al departament de restauració de paper de l’Arxiu Municipal de Cervelló, pertanyent a l’Ajuntament de València, que cedix les seues instal·lacions.
Fins al moment, en les instal·lacions de Fira València s’havien dut a terme labors de neteja i estabilització, però amb este trasllat a l’Arxiu Municipal de Cervelló comença la fase de restauració.
En les noves instal·lacions el personal tècnic de restauració d’obra gràfica i material d’arxiu de l’IVCR+i s’encarregarà de restaurar estos documents amb l’objectiu que puguen tornar a ser consultats per la ciutadania.
Plànols i documents
Es tracta d’uns plànols de grans dimensions, impresos en paper i adherits a suport de tela, en els quals s’especifica l’extensió de terra dedicada a este cultiu, els límits amb altres propietats i les zones d’ubicació d’estes.
Cal no oblidar que el mètode tradicional de cultiu de l’arròs és per inundació dels camps, durant i després de la plantació de les plàntules, la qual cosa també es reflectix en estos plànols, com séquies, canals o rius que produïxen esta irrigació.
També resulten de gran interés els 362 llibres rescatats en els quals es registraven tant els beneficis aconseguits amb este cultiu com els diversos gastos que este implicava, així com els comptes anuals i pressupostos, llibres d’actes i acords de les reunions del sindicat.
En este sentit, es tracta de tota una sèrie de documentació que contribuïx a poder reconstruir la història del cultiu de l’arròs, que és el segon cereal més cultivat i consumit del món després de la dacsa.
