Ha tornat a ploure, suaument, però el fang ha tornat altra vegada al carrer. Trepitjat per les rodes dels camions carregats d’aigua podrida, es convertix en una làmina densa, apegalosa, pudenta i esvarosa.
Són ja massa dies de desolació i ansietat barrejades; L’energia dels nostres cossos i, no cal dir-ho, de les nostres ments va minvant; Estem fent un esforç titànic dia rere dia, però encara ens queda moltíssim més per fer. Hem treballat tots els dies fins a quedar esgotades, perdent la noció del temps i l’ordre dels dies dins de la setmana. El mite de Sísif es fa palés i hi volem, almenys, trobar un aprenentatge de tot açò.
Les xiquetes i els xiquets a casa, desnordats, dins d’una macabra temporada de vacances que els ha vingut de sobte; No entenen que és el que hi ha i està passant. Dissortadament, s’ho gravaran per sempre en les seues memòries i molt probablement, tornaran a viure’ho.
La gent gran que ha sobreviscut, malviu davant la impotència i el tràfec que hi veu de la seua gent i el seu veïnat.
Fang, fang, botes de goma, guants, graneres, pales i més fang.
El jovent, amb una força increïble tracta d’ajudar els altres donant exemple i llisó d’humanitat i solidaritat com mai s’havia vist. Aquesta cosa que nosaltres, la resta de la societat i les institucions, ens obstinem de denigrar i devaluar.
En ben pocs anys, aquesta mateixa generació serà, per obligació biològica i necessitat social, la que es posarà al davant en la gerència de la nova societat i haurà aprés i comprés que sí, que hem de respectar el nostre entorn i el proïsme; que sí, que la mare natura, malgrat ser forta i cruelment violenta, també hi és sensiblement fràgil, i que sí, que l’afecta molt quan la maltractem. Hauran aprés que hem de viure en una societat on les institucions que representen democràticament un poble, encapçalades per gent capacitada i no negligent, ha d’estar al seu costat quan més els necessiten; curant-lo, agafant-lo de la mà perquè no caiga esvarat amb el fang. Comprendrà que han de contar-li, amb veracitat tot el que hi passa en cada moment, sense mentides ni contradiccions psicòtiques. Que han de fer valdre u dels principis bàsics de la justícia i la democràcia: la transparència, la llum de la veritat... Que no pot haver-n’hi foscor informativa; que no ha de prevaldre el tacticisme interessat de part, enfront dels drets i la dignitat de tot un poble.
Seran conscients que liderar un poble no és simplement obtindre el suport en unes eleccions i fer-se fotografies amb un somriure estúpid per a la premsa o per al BIM local. Les persones que ens representaran en un futur ben pròxim aniran colze a colze amb la seua gent, amb independència de la seua identitat, creença..., per exigir que es facen palés els seus drets.
El futur està a la volta del cantó, i serà molt més transparent i net com l’aigua clara i no pas com el fang que ara en perseguix i que tenim al tast de la boca.
El futur està a la volta del cantó i el poble ha de ser el protagonista.
[ Alberto Torralba | coordinador de EUPV l'Horta Sud| @albertotorralb2 ]
