Un repte de poble

Que la humanitat portem dècades forçant els equilibris mediambientals del nostre planeta és ja una conclusió àmpliament reconeguda per la comunitat científica, les organitzacions mundials i amplis sectors de les societats internacionals, que parlen obertament de calfament global i de canvi climàtic.

Tant és així que la Unió Europea, i consegüentment tots els estats membres, entre ells l’estat espanyol, ha fixat objectius estratègics i ha emés directives molt estrictes amb la finalitat de reduir les emissions de CO2, evitar els residus contaminants i preservar els hàbitats naturals.

Certament, l’assoliment d’objectius tan ambiciosos i que comporten canvis tan radicals en els hàbits i els comportaments de les societats no s’aconsegueixen d’un dia a l’altre ni actuant en un únic àmbit o sector. Són canvis que han de penetrar en tots els àmbits de la societat: en els hàbits personals i en els col·lectius, en els processos productius, en la distribució, en les polítiques públiques... En els processos complexos, però també en el gest més senzill com és el fem que generem en cada casa o negoci.

És en aquest context que una institució pública com un ajuntament, en aquest cas el de Meliana, té l’obligació de revisar i d’adaptar els seus serveis i les seues actuacions per tal de contribuir a capgirar una tendència que hui ja és molt perjudicial per al nostre entorn i la gent que l’habitem.

I un dels principals problemes a què ens enfrontem és el tractament dels residus sòlids urbans, el fem. Una producció que creix any darrere any i que, malauradament, no separem ni reciclem com caldria i que acaba molt majoritàriament en uns abocadors pràcticament plens.

Meliana portem anys fregant les 4.000 tones de residus a l’any, per dalt dels 330 kg de fem per persona i any. De tots aquests residus, els melianers i les melianeres escassament en separem un 11% en els contenidors corresponents. Així, l’altre 89% arriba mesclat a les plantes metropolitanes de tractament, un fet que en dificulta enormement la separació i el reciclatge i que fa augmentar perillosament les aportacions als abocadors.

A Meliana portem més de 30 anys amb el sistema de recollida selectiva amb contenidors. Tenim una àrea de Medi Ambient i han sigut nombroses les iniciatives de conscienciació als centre educatius, en l’escola d’estiu, en la setmana de la Setciències, amb el calendari anual de recollida del fem, la web i les xarxes socials, amb l’ús de l’ecoparc i de l’ecoparc mòbil... i els resultats a data de hui no són gens bons.

Evidentment, caldrà continuar incidint en la conscienciació ciutadana, però hui això ja no és suficient. Estem obligats a fer un gir contundent en la política i el sistema de recollida de residus urbans al nostre municipi.

I això ara mateix passa per apostar per un sistema que permeta un canvi ràpid i assolir els objectius exigents de separació que la Unió Europea ha fixat de manera indefugible en un 60% per a l’any 2030.

I el sistema que hui millor ho garanteix és la recollida del fem porta a porta. Estem, per tant, davant d’un repte de poble per a garantir el futur de les noves generacions.